Ingredients:
Fredolics
Ous
Cansalada
Sal
Preparació:
Els fredolics s'han de netejar de la pinassa amb un drap de fil o un full de paper de cuina i deixar-los només amb un centímetre de peu, aproximadament.
S'agafa una olla amb aigua bullint i s'escalden els bolets durant 2-3 minuts.
Es retiren de l'aigua i, un cop escorreguts, els posem a la paella, a foc lent i remenant, durant 10 minuts.
Passat aquest temps es tapa la paella durant 5 minuts més.
S'hi afegeix llavors la cansalada tallada ben petita. Quan aquesta estigui roseta, ja s'hi ha de posar els ous batuts i un polsim de sal, si cal.
Dificultat:
Baixa.
Temps de preparació:
30 minuts.
diumenge, 21 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
Codonyat
Ingredients:
1 kg. de codonys nets
1 kg. de sucre
Preparació:
Rentem bé els codonys amb aigua, els tallem per la meitat i els treiem el cor.
Els tallem a trossos no molt grans i sense pelar.
Els posem en una olla amb el sucre, i a foc lent.
Els remenem de tant en tant (sobretot quan el sucre encara no s'ha desfet) i els deixem que bullin una bona estona, unes 3 hores (tot depèn del tipus de codony) fins que els codonys s'hagin desfet quasi per complet i la barreja hagi adquirit un to vermellós. No oblideu de tapar l'olla ja que pot fer esquitxades.
Un cop s'ha acabat, el resultat l’aboquem en una trituradora per donar-li la textura que volem.
Ho aboquem en motllos fins que es refredi.
Es pot guardar molt de temps.
Es pot acompanyar amb formatge sec o bé amb fruits secs.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
3 hores, aproximadament.
1 kg. de codonys nets
1 kg. de sucre
Preparació:
Rentem bé els codonys amb aigua, els tallem per la meitat i els treiem el cor.
Els tallem a trossos no molt grans i sense pelar.
Els posem en una olla amb el sucre, i a foc lent.
Els remenem de tant en tant (sobretot quan el sucre encara no s'ha desfet) i els deixem que bullin una bona estona, unes 3 hores (tot depèn del tipus de codony) fins que els codonys s'hagin desfet quasi per complet i la barreja hagi adquirit un to vermellós. No oblideu de tapar l'olla ja que pot fer esquitxades.
Un cop s'ha acabat, el resultat l’aboquem en una trituradora per donar-li la textura que volem.
Ho aboquem en motllos fins que es refredi.
Es pot guardar molt de temps.
Es pot acompanyar amb formatge sec o bé amb fruits secs.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
3 hores, aproximadament.
dimecres, 23 de juny del 2010
Sopes d'all al tupí
Ingredients per a 1 persona:
Pa sec
All
Sal
Oli
Aigua
Preparació:
Les llesques de pa hauran de ser d'aproximadament mig centímetre de gruix, com a molt.
Es pelen els alls i amb un gra d'ells en refregueu la crosta del pa, al gust.
Poseu-ho tot al tupí, hi poseu una mica de sal i un raig d'oli curtet.
Al tupí hi afegiu una mica (al gust) d'aigua bullint i es tapa.
Ho deixeu reposar una estoneta al foc molt lent.
Actualment no tenim cuines econòmiques ni cuinem directament al foc, per tant, el tupí es pot canviar per un pot d'acer inoxidable.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
10 minuts
Pa sec
All
Sal
Oli
Aigua
Preparació:
Les llesques de pa hauran de ser d'aproximadament mig centímetre de gruix, com a molt.
Es pelen els alls i amb un gra d'ells en refregueu la crosta del pa, al gust.
Poseu-ho tot al tupí, hi poseu una mica de sal i un raig d'oli curtet.
Al tupí hi afegiu una mica (al gust) d'aigua bullint i es tapa.
Ho deixeu reposar una estoneta al foc molt lent.
Actualment no tenim cuines econòmiques ni cuinem directament al foc, per tant, el tupí es pot canviar per un pot d'acer inoxidable.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
10 minuts
dimarts, 1 de desembre del 2009
Torradetes de Santa Teresa
Ingredients per a 4 persones:
Pa sec
Ou
Llet
Oli d'oliva
Sucre
Preparació:
Les llesques de pa hauran de ser d'aproximadament un centímetre de gruix.
En un plat posarem una mica de llet. En un altre plat tindrem un ou batut. Agafarem les llesques de pa i les anirem mullant amb la llet, que quedin xopes. Ho farem d'una en una.
Després les passarem pel plat amb l'ou batut.
Ara ja estan preparades per fregir-les en una paella amb oli, no massa calent, fins que agafin un to daurat.
Un cop fregides, poseu-les al damunt d'un plat amb paper absorbent per eliminar l'oli en excés.
Ara poseu-hi una mica de sucre per sobre.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
10 minuts
Pa sec
Ou
Llet
Oli d'oliva
Sucre
Preparació:
Les llesques de pa hauran de ser d'aproximadament un centímetre de gruix.
En un plat posarem una mica de llet. En un altre plat tindrem un ou batut. Agafarem les llesques de pa i les anirem mullant amb la llet, que quedin xopes. Ho farem d'una en una.
Després les passarem pel plat amb l'ou batut.
Ara ja estan preparades per fregir-les en una paella amb oli, no massa calent, fins que agafin un to daurat.
Un cop fregides, poseu-les al damunt d'un plat amb paper absorbent per eliminar l'oli en excés.
Ara poseu-hi una mica de sucre per sobre.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
10 minuts
diumenge, 15 de novembre del 2009
Conill amb naps i peres
Ingredients per a 4 persones:
1 conill sencer i net
300 gr. de naps
4 peres de Puigcerdà
4 grans d'all
1 ceba gran
2 tomàquets
1 fulla de llorer
Aigua
Farina
Oli
Sal
Pebre
Preparació:
El primer que s’ha de fer és tallar el conill a trossos. Els hi poseu la sal, el pebre i en acabat els enfarineu bé.
Agafeu una paella i hi poseu un raig d’oli. L’escalfeu a foc for i fregiu el conill fins que sigui ros per totes bandes. Retireu-lo i reserveu-lo.
Ara s’han de pelar els naps i els talleu longitudinalment. També s’han d’enfarinar una mica i després posar-los a la mateixa paella on hàgiu fregit el conill. Retireu-los i reserveu-los.
Agafem una cassola de fang, i fem un sofregit de ceba, després l’all i per últim el tomàquet. Quan tot el sofregit estigui ben cuit hi posarem el conill així com el llorer i els naps. Ho remenem ben remenat. Llavors hi afegirem aigua i ho deixem coure a foc lent fins que el conill sigui tendre.
Mentre es cou el conill a la cassola, peleu i talleu les peres a quarters. Una mica abans d’acabar de fer-se el conill, afegir-hi les peres.
Dificultat:
Mitjana
Temps de preparació:
1 hora i 15 minuts
1 conill sencer i net
300 gr. de naps
4 peres de Puigcerdà
4 grans d'all
1 ceba gran
2 tomàquets
1 fulla de llorer
Aigua
Farina
Oli
Sal
Pebre
Preparació:
El primer que s’ha de fer és tallar el conill a trossos. Els hi poseu la sal, el pebre i en acabat els enfarineu bé.
Agafeu una paella i hi poseu un raig d’oli. L’escalfeu a foc for i fregiu el conill fins que sigui ros per totes bandes. Retireu-lo i reserveu-lo.
Ara s’han de pelar els naps i els talleu longitudinalment. També s’han d’enfarinar una mica i després posar-los a la mateixa paella on hàgiu fregit el conill. Retireu-los i reserveu-los.
Agafem una cassola de fang, i fem un sofregit de ceba, després l’all i per últim el tomàquet. Quan tot el sofregit estigui ben cuit hi posarem el conill així com el llorer i els naps. Ho remenem ben remenat. Llavors hi afegirem aigua i ho deixem coure a foc lent fins que el conill sigui tendre.
Mentre es cou el conill a la cassola, peleu i talleu les peres a quarters. Una mica abans d’acabar de fer-se el conill, afegir-hi les peres.
Dificultat:
Mitjana
Temps de preparació:
1 hora i 15 minuts
diumenge, 8 de novembre del 2009
Tiró amb naps
Ingredients per 4 persones:
1'5 kg. de tiró (ànec) trossejat
750 gr. de naps de Talltendre
2 grans d'all
1 ceba mitjana-gran ratllada
3 tomàquets ratllats
1 manat d'herbes: llorer, farigola
1 gotet de vi blanc
Brou d'au
Farina
Oli
Sal
Pebre
Preparació:
El primer de tot, s'han de pelar els naps i tallar-los longitudinalment, és a dir, de dalt a baix.
Després s'han de pelar els grans d'all i els tallareu a trocets ben petits.
Agafeu una olla petita i escaldeu els 3 tomàquets durant 3 minuts. Llenceu l'aigua calenta i peleu els tomàquets. Tot seguit els esbocineu.
En una paella hi poseu una mica d'oli (o mantega) i enrossiu els naps. Els reserveu.
Llavors ja es pot netejar el tiró (ànec) i saleu els talls. Després els enfarineu.
A continuació preneu una cassola de fang i, amb oli calent, els rostiu fins que restin ben rossos. Els reserveu.
A la mateixa cassola, aprofitant l'oli que hi ha, sofregiu l'all i la ceba a foc lent. Quant estigui ros hi afegiu el tomàquet i el coeu fins que comenci a espessir.
Quan el sofregit estigui al seu punt s'hi afegirà el tiró enfarinat, els naps, un gotet de vi blanc i un gotet d'aigua o millor de brou d'au.
Llavors, a foc també lent haureu d'esperar que cogui fins que tot faci xup-xup durant una bona estona.
Cal tenir paciència i anar punxant el tiró fins que estigui ben cuit, afegint-hi una mica de sal (al gust) així com, si s'espesseix molt, afegir-hi una mica més d'aigua o de brou.
Dificultat:
Mitjana
Temps de preparació:
1 hora
1'5 kg. de tiró (ànec) trossejat
750 gr. de naps de Talltendre
2 grans d'all
1 ceba mitjana-gran ratllada
3 tomàquets ratllats
1 manat d'herbes: llorer, farigola
1 gotet de vi blanc
Brou d'au
Farina
Oli
Sal
Pebre
Preparació:
El primer de tot, s'han de pelar els naps i tallar-los longitudinalment, és a dir, de dalt a baix.
Després s'han de pelar els grans d'all i els tallareu a trocets ben petits.
Agafeu una olla petita i escaldeu els 3 tomàquets durant 3 minuts. Llenceu l'aigua calenta i peleu els tomàquets. Tot seguit els esbocineu.
En una paella hi poseu una mica d'oli (o mantega) i enrossiu els naps. Els reserveu.
Llavors ja es pot netejar el tiró (ànec) i saleu els talls. Després els enfarineu.
A continuació preneu una cassola de fang i, amb oli calent, els rostiu fins que restin ben rossos. Els reserveu.
A la mateixa cassola, aprofitant l'oli que hi ha, sofregiu l'all i la ceba a foc lent. Quant estigui ros hi afegiu el tomàquet i el coeu fins que comenci a espessir.
Quan el sofregit estigui al seu punt s'hi afegirà el tiró enfarinat, els naps, un gotet de vi blanc i un gotet d'aigua o millor de brou d'au.
Llavors, a foc també lent haureu d'esperar que cogui fins que tot faci xup-xup durant una bona estona.
Cal tenir paciència i anar punxant el tiró fins que estigui ben cuit, afegint-hi una mica de sal (al gust) així com, si s'espesseix molt, afegir-hi una mica més d'aigua o de brou.
Dificultat:
Mitjana
Temps de preparació:
1 hora
diumenge, 1 de novembre del 2009
Trinxat
Ingredients per 4 persones:
1 col d'hivern
1 kg. de trumfes (patates)
8 tallets de rosta (cansalada)
Aigua
Oli
Sal
Preparació:
Agafarem una olla gran i l'omplirem d'aigua. La posarem al foc per escalfar l'aigua fins al punt de bullir.
Prendrem la col d'hivern, millor que ja estigui tocada pel fred, i arrencarem amb la mà, fulla a fulla, tota la col. La netejarem bé.
Quan l'aigua ja bulli posarem la col dins l'olla. La col necessita una mica més de temps de cocció que les trumfes.
Ara pelarem les trumfes i les tallarem a trocets. Les afegim a l'olla.
Mentre es fa la col i la patata, agafarem una paella gran i hi posarem un rajolinet d'oli a escalfar, a foc lent. Quan sigui una mica calent hi posarem els talls de rosta, que anirem remenant i pitxant lleument amb una forquilla amb la finalitat que vagi perdent una mica de greix i que quedi cruixent.
Quan ja estigui ben bullida la col i la patata les haureu d'escórrer en un col·lador. Ara toca la feina que dóna nom al plat, s'ha de trinxar amb una forquilla o escumadora tant la col com la patata. Tot ben trinxat.
Quan ja ho estigui la posareu a la paella, on es barrejarà amb el greix de la rosta.
Remeneu-ho bé.
Quan estigui una mica rosset ja s'haurà acabat.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
1 hora
1 col d'hivern
1 kg. de trumfes (patates)
8 tallets de rosta (cansalada)
Aigua
Oli
Sal
Preparació:
Agafarem una olla gran i l'omplirem d'aigua. La posarem al foc per escalfar l'aigua fins al punt de bullir.
Prendrem la col d'hivern, millor que ja estigui tocada pel fred, i arrencarem amb la mà, fulla a fulla, tota la col. La netejarem bé.
Quan l'aigua ja bulli posarem la col dins l'olla. La col necessita una mica més de temps de cocció que les trumfes.
Ara pelarem les trumfes i les tallarem a trocets. Les afegim a l'olla.
Mentre es fa la col i la patata, agafarem una paella gran i hi posarem un rajolinet d'oli a escalfar, a foc lent. Quan sigui una mica calent hi posarem els talls de rosta, que anirem remenant i pitxant lleument amb una forquilla amb la finalitat que vagi perdent una mica de greix i que quedi cruixent.
Quan ja estigui ben bullida la col i la patata les haureu d'escórrer en un col·lador. Ara toca la feina que dóna nom al plat, s'ha de trinxar amb una forquilla o escumadora tant la col com la patata. Tot ben trinxat.
Quan ja ho estigui la posareu a la paella, on es barrejarà amb el greix de la rosta.
Remeneu-ho bé.
Quan estigui una mica rosset ja s'haurà acabat.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
1 hora
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Pera de Puigcerdà
Malgrat el nom es produeixen a tota la comarca. Es tracta d'una pera grossa però fina, mantegosa i ensucrada. La collita es fa a la tardor, a partir de la primera setmana d’octubre i fins mitjan novembre. Pertany a la varietat Doyenne de Comice. La pell és mot fina, de color verd-clar amb una petita coloració vermellosa degut a la insolació. La carn és sucosa, granulada i dolça. En franca recessió a tota la comarca, en queden ben poques explotacions.
Licor de llet
Ingredients:
1 l. de llet natural ja bullida i freda
1 l. d'alcohol pur (alcohol alimentari, NO de farmàcia!!!)
1 kg. de sucre
2 llimones tallades a bocins
1 barra de canyella
1 cullerada de sucre de vainilla
Preparació:
El contingut de la barreja s'ha de dipositar dins una garrafa o similar i deixar-la durant 9 dies a sol i serena. Cada dia s'haurà de sacsejar una mica la garrafa. En acabat el termini s'haurà de colar amb paper de filtre amb un embut i vessar el contingut en ampolles de vidre.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
9 dies.
No n'abuseu. És la vostra responsabilitat. Encara que gran part de l'alcohol s'haurà evaporat encara en quedarà. Únicament per a majors de 18 anys. Seny, però exquisit!!!
1 l. de llet natural ja bullida i freda
1 l. d'alcohol pur (alcohol alimentari, NO de farmàcia!!!)
1 kg. de sucre
2 llimones tallades a bocins
1 barra de canyella
1 cullerada de sucre de vainilla
Preparació:
El contingut de la barreja s'ha de dipositar dins una garrafa o similar i deixar-la durant 9 dies a sol i serena. Cada dia s'haurà de sacsejar una mica la garrafa. En acabat el termini s'haurà de colar amb paper de filtre amb un embut i vessar el contingut en ampolles de vidre.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
9 dies.
No n'abuseu. És la vostra responsabilitat. Encara que gran part de l'alcohol s'haurà evaporat encara en quedarà. Únicament per a majors de 18 anys. Seny, però exquisit!!!
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Sopa de farigola
Ingredients per 4 persones:
Pa llescat molt prim, preferentment sec
4 branquillots de timons (farigola)
Oli
Sal
1 litre d’aigua
Preparació:
En una olla posarem un litre d’aigua a bullir amb els 4 branquillots de timons i una mica de sal.
Mentre esperem que bulli l’olla posarem als 4 bols un llit de pa sec llescat ben prim. L’amanirem amb una mica d’oli i sal.
Quan l’aigua ja bulli pararem el foc i la colarem al damunt del bol.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
15 minuts
Pa llescat molt prim, preferentment sec
4 branquillots de timons (farigola)
Oli
Sal
1 litre d’aigua
Preparació:
En una olla posarem un litre d’aigua a bullir amb els 4 branquillots de timons i una mica de sal.
Mentre esperem que bulli l’olla posarem als 4 bols un llit de pa sec llescat ben prim. L’amanirem amb una mica d’oli i sal.
Quan l’aigua ja bulli pararem el foc i la colarem al damunt del bol.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
15 minuts
divendres, 2 d’octubre del 2009
Cremalloles
Altrament conegut amb el nom de moixernons, carreroles, cama-secs... (Marasmius Oreades)
És un bolet de talla petita, amb el barret de 2 a 6 cm, carnós i elàstic, de vegades amb un mamelló central, d'un groc ocraci fosc, amb làmines lliures, espaiades i gruixudes, del mateix to. Peu prim, de 3 a 6 cm d'altura, ple i molt tenaç, que es recargola quan s'asseca.
La cremallola és un bolet que creix en prats en grups nombrosos. Desprèn una olor agradable i té una qualitat apreciable. Podem dir que dintre dels bolets més buscats és dels millors.
Molt apreciat en truita o com a condiment a carns estofades.
És un bolet de talla petita, amb el barret de 2 a 6 cm, carnós i elàstic, de vegades amb un mamelló central, d'un groc ocraci fosc, amb làmines lliures, espaiades i gruixudes, del mateix to. Peu prim, de 3 a 6 cm d'altura, ple i molt tenaç, que es recargola quan s'asseca.
La cremallola és un bolet que creix en prats en grups nombrosos. Desprèn una olor agradable i té una qualitat apreciable. Podem dir que dintre dels bolets més buscats és dels millors.
Molt apreciat en truita o com a condiment a carns estofades.
dijous, 1 d’octubre del 2009
Xicoies
La xicoia, comença a florir al mes de juny i fins a octubre, el que ens interessa són les seves fulles, i perquè siguin tendres haurem de collir-les abans que la planta floreixi. Per collir l’arrel, ho haurem de fer a la tardor.
Les fulles, les llavors i la flor són comestibles, però la flor es tanca només agafar-la.
Aquesta planta és una de les més preuades, sobretot als Pirineus, on es troba amb les fulles de color blanc després d’haver passat l’hivern sota la neu. A terra baixa les fulles, tot i ser ben verdes, són també molt bones. Les més tendres les utilitzarem amb barreges d’altres herbes per fer amanida o per substituir la popular ruca en els carpaccios, fins i tot, queda molt bé barrejada amb galls de taronja i amanida amb vinagre d’estragó, per acompanyar carns greixoses.
També podem menjar les fulles bullides, estofades en guisats, etc. Cuinades tenen un gust dolcenc molt bo semblant a les del dent de lleó.
L’arrel, tallada, dessecada i triturada, és un bon substitutiu del cafè, amb totes les propietats de la planta i sense els perjudicis del cafè. L’arrel també pot consumir-se bullida o estofada com si fos un nap quan es molt tendre, abans de la floració de la planta.
Les fulles, les llavors i la flor són comestibles, però la flor es tanca només agafar-la.
Aquesta planta és una de les més preuades, sobretot als Pirineus, on es troba amb les fulles de color blanc després d’haver passat l’hivern sota la neu. A terra baixa les fulles, tot i ser ben verdes, són també molt bones. Les més tendres les utilitzarem amb barreges d’altres herbes per fer amanida o per substituir la popular ruca en els carpaccios, fins i tot, queda molt bé barrejada amb galls de taronja i amanida amb vinagre d’estragó, per acompanyar carns greixoses.
També podem menjar les fulles bullides, estofades en guisats, etc. Cuinades tenen un gust dolcenc molt bo semblant a les del dent de lleó.
L’arrel, tallada, dessecada i triturada, és un bon substitutiu del cafè, amb totes les propietats de la planta i sense els perjudicis del cafè. L’arrel també pot consumir-se bullida o estofada com si fos un nap quan es molt tendre, abans de la floració de la planta.
diumenge, 27 de setembre del 2009
Sopa de ceba
Ingredients per 4 persones:
Oli d’oliva
4 cebes
1 cullerada de mantega
15 gr. de farina
1 cul de got de conyac
1 pessic de timons (farigola)
120 gr. de pa llescat prim
2 l. d’aigua
Preparació:
Es posa a la cassola un cul d’oli d’oliva i es posa a escalfar. La cassola no es taparà en cap moment. Quan l'oli està calent es posa la ceba tallada a juliana i es deixa a foc lent durant mitja hora, remenant de tant en tant, i posant-hi la cullerada de mantega a mitja cocció.
Quan agafa color i quedi una mica rossa, s’hi afegeix la farina. Que cogui durant 2 minuts a foc lent i remenant.
Tot seguit es pot afegir un cul de got de conyac i es deixa que s’evapori tot l’alcohol que pot durar 2 minuts més.
En acabat s’afegeix un brou d'au o aigua amb dos pastilles de caldo concentrat ben esmicolat. Ara tot a mig foc fins que bulli, que triga uns 30 minuts.
Quan ja bulli s’hi haurà d’afegir els timons, el pa i es deixa llavors 3 minuts més bullint.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
70 minuts
Oli d’oliva
4 cebes
1 cullerada de mantega
15 gr. de farina
1 cul de got de conyac
1 pessic de timons (farigola)
120 gr. de pa llescat prim
2 l. d’aigua
Preparació:
Es posa a la cassola un cul d’oli d’oliva i es posa a escalfar. La cassola no es taparà en cap moment. Quan l'oli està calent es posa la ceba tallada a juliana i es deixa a foc lent durant mitja hora, remenant de tant en tant, i posant-hi la cullerada de mantega a mitja cocció.
Quan agafa color i quedi una mica rossa, s’hi afegeix la farina. Que cogui durant 2 minuts a foc lent i remenant.
Tot seguit es pot afegir un cul de got de conyac i es deixa que s’evapori tot l’alcohol que pot durar 2 minuts més.
En acabat s’afegeix un brou d'au o aigua amb dos pastilles de caldo concentrat ben esmicolat. Ara tot a mig foc fins que bulli, que triga uns 30 minuts.
Quan ja bulli s’hi haurà d’afegir els timons, el pa i es deixa llavors 3 minuts més bullint.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
70 minuts
diumenge, 20 de setembre del 2009
Sopa de gallina amb galets
Ingredients per 4 persones:
1 gallina sencera neta
300 gr. de galets
Aigua
Sal
Pebre
Preparació:
S'agafa una olla gran i hi poseu la gallina tallada en 6 parts (al gust) i l'ompliu amb aigua freda.
Ha d'estar-hi durant 3 hores a foc lent.
Un cop bullida, heu de separar la gallina del brou. La gallina l'heu de desossar, l’esqueixeu i la reserveu.
Bulliu els galets amb el brou i una mica de sal i pebre fins que estiguin al punt.
Es serveix en plat de sopa, col·locant-hi els galets i la carn de gallina esqueixada.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
3 hores, 30 minuts
1 gallina sencera neta
300 gr. de galets
Aigua
Sal
Pebre
Preparació:
S'agafa una olla gran i hi poseu la gallina tallada en 6 parts (al gust) i l'ompliu amb aigua freda.
Ha d'estar-hi durant 3 hores a foc lent.
Un cop bullida, heu de separar la gallina del brou. La gallina l'heu de desossar, l’esqueixeu i la reserveu.
Bulliu els galets amb el brou i una mica de sal i pebre fins que estiguin al punt.
Es serveix en plat de sopa, col·locant-hi els galets i la carn de gallina esqueixada.
Dificultat:
Baixa
Temps de preparació:
3 hores, 30 minuts
dissabte, 19 de setembre del 2009
Naps de Talltendre
Planta de la família de les crucíferes, d’arrel carnosa i flors grogues, l’arrel del nap de Talltendre té una coloració blanquinosa. La composició del sòl calcari dóna un gust peculiar a aquest naps. L’ús del nap de Talltendre és habitual en l’elaboració de brous i guisats. Respecte altres varietats de naps, destaca per la seva finor i per un gust més potent. El seu nom prové del poble d’on és original.
El de Talltendre és un nap semblant a la xirivia, o sia, en forma de con, amb pell fosca i arrugada. Es cull a la fi d’estiu i es guarda, un cop seca la terra, dins d’un recipient amb serradures o sorra també seca; així es pot conservar tot l’hivern. És el condiment especial de molts plats de la cuina cerdana: amb carn, trumfes, escudella i altres més. Però de tots, el preferit és el tiró amb naps.
El de Talltendre és un nap semblant a la xirivia, o sia, en forma de con, amb pell fosca i arrugada. Es cull a la fi d’estiu i es guarda, un cop seca la terra, dins d’un recipient amb serradures o sorra també seca; així es pot conservar tot l’hivern. És el condiment especial de molts plats de la cuina cerdana: amb carn, trumfes, escudella i altres més. Però de tots, el preferit és el tiró amb naps.
diumenge, 13 de setembre del 2009
Col d'hivern
Un dels ingredients principals del trinxat de la Cerdanya és la col d’hivern. Aquest és un vegetal que es caracteritza per la seva resistència a condicions climatològiques extremes.
La col d’hivern es conrea aprofitant els solcs dels camps de patates, però es cull més tard, amb l’arribada dels primers freds.
Es pot menjar bullida, fregida amb cansalada o bé trinxada, juntament amb les trumfes i rostes. Quan és més bona és quan ja ha tingut contacte amb la neu i el gel. Té una coloració característica.
La col d’hivern es conrea aprofitant els solcs dels camps de patates, però es cull més tard, amb l’arribada dels primers freds.
Es pot menjar bullida, fregida amb cansalada o bé trinxada, juntament amb les trumfes i rostes. Quan és més bona és quan ja ha tingut contacte amb la neu i el gel. Té una coloració característica.
dissabte, 12 de setembre del 2009
Mel
Mel que a la comarca s’elabora pel procediment del centrifugat. Els productes que s'ofereixen al mercat cerdà provenen del nèctar de les flors de veça, sobretot, però també de trepadella, pixallits, regalèssia, gerdera, abarset, flor de pastor, farigola, sajolida i ravenissa blanca.
diumenge, 6 de setembre del 2009
Fires i festes
Febrer
Festa del Trinxat
Puigcerdà. Últim cap de setmana de febrer.
Els restaurants de la capital comarcal preparen un sopar a base de trinxat i embotits de la Cerdanya que es serveix al Pavelló municipal.
Maig
Aplec de la xicoia
Meranges. A les darreries de maig.
Fira al voltant d’aquest producte tradicional de la comarca.
Juliol
Mostra gastronòmica
Alp. A les darreries de juliol. Des del 1994.
Agost
Mercat de productes alimentaris artesans i concurs de llonganisses de la comarca
Bellver. 10 d’agost. Fira de Sant Llorenç. Des del 1982.
Setembre
Mostra gastronòmica
Alp. Darrer cap de setmana de setembre.
Octubre
Mostra de cuina popular amb naps
Ger. Darrer diumenge d’octubre.
Fira
Estavar. 3 d’octubre.
Festa del Trinxat
Puigcerdà. Últim cap de setmana de febrer.
Els restaurants de la capital comarcal preparen un sopar a base de trinxat i embotits de la Cerdanya que es serveix al Pavelló municipal.
Maig
Aplec de la xicoia
Meranges. A les darreries de maig.
Fira al voltant d’aquest producte tradicional de la comarca.
Juliol
Mostra gastronòmica
Alp. A les darreries de juliol. Des del 1994.
Agost
Mercat de productes alimentaris artesans i concurs de llonganisses de la comarca
Bellver. 10 d’agost. Fira de Sant Llorenç. Des del 1982.
Setembre
Mostra gastronòmica
Alp. Darrer cap de setmana de setembre.
Octubre
Mostra de cuina popular amb naps
Ger. Darrer diumenge d’octubre.
Fira
Estavar. 3 d’octubre.
dissabte, 5 de setembre del 2009
Mercats setmanals
Alp
Dissabte. Plaça de l'Església.
Bellver
Dijous. Plaça de l'Arbre.
Tenia concessió reial per a fer mercat setmanal cada dimarts des del 1225 i una fira anual de 15 dies per Pentecosta.
Bolquera
Dilluns.
Er
Dimecres.
La Guingueta d'Ix
Dissabte.
La Tor de Querol
Dimecres.
Llívia
Dissabte. Avinguda de Catalunya.
Martinet
Dilluns. Carrer del Segre.
Oceja
Dijous.
Puigcerdà
Diumenge. Passeig 10 d'abril.
Tenia concessió reial per a fer mercat setmanal des del 1182, després confirmada el 1243, amb dret a fer una fira el 15 d'agost que després es traslladà a Tots Sants.
Sallagosa
Dimarts. Plaça del Roser. Divendres. Plaça de la Cerdanya.
Ur
Dimarts.
Dissabte. Plaça de l'Església.
Bellver
Dijous. Plaça de l'Arbre.
Tenia concessió reial per a fer mercat setmanal cada dimarts des del 1225 i una fira anual de 15 dies per Pentecosta.
Bolquera
Dilluns.
Er
Dimecres.
La Guingueta d'Ix
Dissabte.
La Tor de Querol
Dimecres.
Llívia
Dissabte. Avinguda de Catalunya.
Martinet
Dilluns. Carrer del Segre.
Oceja
Dijous.
Puigcerdà
Diumenge. Passeig 10 d'abril.
Tenia concessió reial per a fer mercat setmanal des del 1182, després confirmada el 1243, amb dret a fer una fira el 15 d'agost que després es traslladà a Tots Sants.
Sallagosa
Dimarts. Plaça del Roser. Divendres. Plaça de la Cerdanya.
Ur
Dimarts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)